LLUÍS BASTEIRO

La municipalització de l’aigua és un dels punts claus del de- bat públic dels pròxims anys. En una societat on el clima cada cop serà més sec, l’aigua serà un bé a preservar i a gestionar. Però, per què a Ca- talunya la major part d’aquest dret bàsic està en mans pri- vades? El 90% de la gestió de l’aigua del món està al sector públic. Al Maresme, la majoria de les poblacions se’ls acaba la concessió de l’aigua en els pròxims anys i Arenys de Mar és una d’aquestes.

Quin és el primer aspecte a tenir en compte per avançar cap a una gestió directa de l’aigua? 

Tu has d’analitzar que és el més viable o en paraules de la legislació el que és ‘més sostenible i eficient’. És a dir, quina és la forma de gestió que ofereix la tarifa més baixa a la 6 ciutadania. El primer que ha de fer un ajuntament com el d’Arenys de Mar que vol passar de la gestió privada a la pública és fer un estudi que certi- fiqui aquests avantatges econòmics de la pública en contraposició a la privada.

I si mirem més enllà de l’àmbit econòmic... Quins altres aspectes hem de tenir en compte a l’hora de la municipalització de l’aigua? 

Hi ha múltiples factors. Malaurada- ment, la legislació estatal és molt obtusa i poc oberta. Llavors, única- ment exigeixen aquesta viabilitat en termes d’eficiència econòmica. Per nosaltres, l’únic motor que pot guiar la gestió de l’aigua hauria de ser el de l’interès públic i el col·lectiu. Entenem que un dret humà i imprescindible no pot estar en mans d’aquells que per- segueixen un interès econòmic i que es lucren del servei. Ningú demana a l’Institut d’Arenys de Mar o al CAP que siguin rendibles econòmicament. Llavors, per què ho hem de demanar a l’aigua?

Què ens ha de fer decantar la ba- lança cap a la gestió pública? 

Hem de posar l’aigua en mans d’aquests gestors que no tenen un in- terès a facturar-ne el màxim i tampoc vulguin estalviar costos en actualitzar la xarxa d’abastiment. Malaurada- ment, quan la gestió es privatitza els seus gestors tenen la temptació de buscar vendre’n el màxim i sigui al menor cost possible. Això va en de- triment de la xarxa d’aigua. Per això, diem que l’aigua no és un bé ‘merca- dejable’ o negociable com qualsevol altra cosa. ... A Catalunya no ha calgut demostrar per què és millor la gestió privada simplement s’ha imposat.

I per què s’ha imposat aquest model? És una anomalia a la resta del món? 

Exacte. Al món, el 90% de la gestió de l’aigua està en mans de ges- tors públics, a Europa és el 70% i a l’Estat espanyol el 55%. En can- vi, a Catalunya és el 22%. Aquesta tendència a privatitzar el sector de l’aigua és un fenomen anòmal.

Com contrarestem la idea que la municipalització de l’aigua té un cost elevat? 

Primer, que l’argument sobre el fet que la gestió pública costa diners i la privada no és erroni. Les dues ges- tions es paguen a través del rebut de l’aigua. De fet, l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) té un Observatori de preus on compara tots els preus de l’aiguadels municipis de Catalunya i arriba a la conclusió que quan el gestor és privat, l’aigua és un 30% més cara que quan és públic. Per tant, trobem un encariment sistemàtic del rebut de l’aigua quan el gestor és privat a Ca- talunya. Concretament, mig euro per metre cúbic entre la gestió privada i la pública. A banda, també hi ha un tema de transparència de control. Un tret comú de tots aquells municipis que han privatitzat l’aigua és la pèrdua de control de la qualitat de la xarxa d’abastiment. Un fet que vam veure en molts municipis durant la sequera

I si ho aterrem en termes de la comarca del Maresme, en el cas d’Arenys de Mar, municipi de quasi 17.000 habitants que se li acaba la concessió d’aquí a dos anys. Està en un bon moment per fer el pas a la municipalització? 

Arenys de Mar té unes condicions idònies, tant en l’àmbit poblacional com del moment per assumir la gestió directa. Això sí, ha de fer moviments ben aviat o ja anirà tard. Des que un consistori pren la decisió, fins que es consumeix el canvi de gestió pública són uns dos anys. Si s’acaba el juny del 2027 estan fregant la campana.

Què succeeix si et passes del límit de l’any? 

L’aigua és un servei d’obligada prestació. Encara que no es torni a contrac- tar, el gestor està obligat a continuar oferint el servei. No és molt greu. Però, el que és clar és que si el con- cessionari veu que Arenys de Mar vol passar a la gestió pública i comença a agafar pròrrogues, el manteniment i la qualitat del servei baixarà. És un escenari poc desitjable. Aquesta decisió s’ha de prendre i executar de pressa perquè si es demora pot patir afectacions al servei.